Poesía hecha carne

L'heura dels dits detura el pas del temps
i no hi ha espai que no omplin els teus pits
turgents i erectes, les cuixes i els malucs.
Apropo els llavis als teus llavis molls
i compassadament respiro amb tu


("La hiedra de los dedos detiene el paso del tiempo
y no hay espacio que no llenen tus pechos
turgentes y erectos, los muslos y los glúteos.
Acerco los labios a tus labios mojados
y acompasadamente respiro contigo.)

Miquel Marti i Pol